Ua maladiccion que pesa suus Baskervilles, vielha familha qui senhoreja dentz lo Devonshire, suu país ensauvatgit de la lana de Dartmoor. Un canhàs gigant, demòni gessit de l'Ihèrn, que pareish e lo senhor de Baskerville que se'n moreish d'eishante... La mòrt sobta e tragica de'N Charles Baskerville, los cridòris d'un canhàs qui s'audéishen capvath la lana, tot acò que dèisha créder la legenda que poiré estar vaduda realitat. Talèu arribat a Londras, vienent deu Canadà, En Henry Baskerville que receu ua letra anonima : « Se tiénetz a la vòsta vita e a la vòsta rason, hètz-ves enlà de la lana ». A maugrat d'aqueras miaças, En Henry decideish d'anar a Baskerville Hall. Consultat, lo detectiu Sherlock Holmes encarga lo fidèu doctor Watson d'i acompanhar lo joen baronet. L'enquista de Sherlock Holmes qu'a començat... Que serà longuèira, mauaisida e plea d'engoeish...
Roman lo mei famós de'N Arthur Conan Doyle (1859-1930), jòia de la literatura policièira, The Hound of Baskervilles qu'es estat arrevirat directament de l'anglés entau gascon per Eric Chaplain, editor en lenga nòsta desempuish mei de trenta ans.
Tornam trobar lo comissari Casal que mena l'enquèsta dins tres afars novèls : Dins lo Castèl de la paur ont un òme morís de paur, lo comissari Casal s'i deurà prene a dos còps per comprene e resòlvre un mistèri mai qu'òrre. - La Crotz Baranhon nos torna dins lo grand Tolosa amb un afar que paréis simplàs d'una ataca a man armada dins una banca. Mas au brieu del temps, tot se desclicota e rès se passa pas coma se deuriá passar. Per astre, lo comissari a bona memòria e se daissa pas colhonar aital ! - La mòrt veniá del freg es un afar complicat sens cap de dobte : quin a podut far aquel gus, ambe las mans ligadas, per se penjar, dins aquel membre que dedins i a pas lo mendre mòble per s'anar penjar ?
Dins un estile aisit, ambe una lenga a l'encòp simpla e saborosa, Raimond Guiraud nos torna dins l'univèrs de la Fabrica (lo comissariat central de Tolosa) que nos aviá fait descobrir ambe lo 22, carrièra del Taur.
Nascut a Tolosa en 1929, lo "Guiraud de Basieja", montèt a París dins las annadas 50 onte trabalhèt dins l'agrò-alimentari mas doblidèt pas jamai la lenga mairala del País Mondin. Le sieu trabalh li faguèt costejar gendarmas, polícia e tribunals e mai tard, l'enveja li venguèt, aital, de se metre a l'escritura de romans policièrs. En occitan, plan segur, per l'amor del país e de la lenga nòstra.